Segons el darrer informe de les Nacions Unides sobre biodiversitat, el món perdrà un milió d’espècies els propers anys. Paral·lelament, s’ha demostrat que la degradació de la diversitat biològica té un efecte negatiu sobre la diversitat cultural i lingüística, segons declara la UNESCO. Avui dia, a un terç dels idiomes del món li queden menys de 1.000 parlants, i es preveu que la majoria d’aquests idiomes desapareguin durant el proper segle. Tot i això, la cultura està vinculada i influenciada per relacions locals específiques entre les persones i el medi ambient, en diferents valors, coneixements i pràctiques relacionats amb la biodiversitat (en una varietat de formes de vida, inclosos gens, espècies, ecosistemes), mentre que en paral·lel la conservació de la biodiversitat s’expressa utilitzant paraules i vocabulari a través dels gens socials de la cultura.
Mitjançant aquest manifest afirmem que la biodiversitat i la diversitat cultural estan íntimament relacionades i interconnectades. Però com indica una investigació recent, s’està produint una disminució important en la diversitat biocultural arreu del món. Encara que diversos estats han implementat lleis i estratègies per a la protecció de la biodiversitat existent, nosaltres, els sotasignats, no considerem que aquesta sigui una línia d’acció suficient. També manifestem la urgència d’actuar davant d’aquesta pèrdua en paral·lel d’idiomes i diversitat cultural a tot el món.
El següent manifest és un intent d’indicar maneres com podem concretar aquestes connexions, i desenvolupar alternatives mitjançant les quals contribuir positivament a preservar la complexitat dels entorns i les comunitats que ens envolten, cap a un futur veritablement sostenible, un món on molts mons coexisteixin. Per a això, hem d’abordar les connexions sistèmiques entre les escales global i local en la pèrdua de diversitat biocultural.
Les pràctiques culturals i els sistemes de coneixement transmesos a través del llenguatge i les cultures lingüístiques ens impacten positivament o negativament, així com els nostres enfocaments sobre la preservació dels recursos i la biodiversitat de la terra. És per això que hem de transformar urgentment les pràctiques culturals i desenvolupar un llenguatge de sostenibilitat i coexistència que permeti resultats positius.
Economia i medi ambient
La humanitat i la natura estan interconnectades, així com la forma com els humans es situen al món. Comprendre la interconnexió de la natura i la societat és fonamental per fer front al nostre món canviant, adaptar-s’hi i treballar per la resiliència. Tot i això, el sistema econòmic actual és un sistema d’extracció que no preveu la fi dels recursos naturals. Els efectes acumulatius d’aquest extractivisme afecten la diversitat biocultural. A més, nega veure’ns a nosaltres mateixos com a espècie i com a part de l’ecosistema.
Els governs, les entitats públiques i privades i tota la societat han de retre comptes de les seves accions, ser transparents sobre les seves pràctiques i canviar a noves visions per articular estratègies efectives. Han de preocupar-se per la materialitat dels nostres recursos naturals, així com pels significats i narratives d’aquests materials per a diferents cultures. Per a aquest desafiament específic, proposem el següent:
- Creació d’una etiqueta relacionada amb la producció per a la diversitat cultural i la biodiversitat (comparant els béns indígenes i preservats en relació amb els monocultius, així com la diversitat de cultures i orígens de les persones en les organitzacions).
- Programes d’acreditació específics perquè les organitzacions reflecteixin aquest etiquetatge només després d’accions pràctiques, en termes de preservació de la biodiversitat i la diversitat cultural.
- Formalització d’una definició àmplia de diversitat biocultural i un índex quantitatiu derivat (basant-se en els existents com l’índex d’entropia, l’índex de Shannon, l’índex de Simpson o l’índex de Berger-Parker).
- Promoció de la recerca multidisciplinar sobre la redistribució, l’impacte i el cost de la conservació biocultural en el preu dels productes finals (des de productes culturals fins a productes bàsics i aliments) així com serveis.
- Polítiques per preservar els punts de vista culturals dels interessats en una negociació econòmica sostenible, assegurant-se que cap ecosistema es quedi fora en la seva cultura representativa.
- Incentivar les organitzacions públiques i privades perquè adoptin plenament els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU relacionats amb la diversitat biocultural.
- Explorar com l’impacte biocultural, la redistribució, la governança i la fiscalitat podrien integrar-se eficaçment en noves polítiques financeres.
- Mesures per a promoure, invertir i contribuir a una àmplia investigació i documentació d’iniciatives sobre diversitat biocultural que permetin la replicació de pràctiques en altres llocs.
- Promoció d’accions participatives d’interacció i diàleg en entorns locals, tant per a la sensibilització sobre la diversitat biocultural com per a la co-creació de polítiques ad hoc.
Educació i sensibilització
Dins la societat actual, hi ha una necessitat actual de fomentar la comprensió, el conscienciament ii la reflexió crítica de la interacció entre la cultura i el llenguatge relacionats amb la diversitat, i en aquest sentit l’educació és clau per arribar a totes les generacions. Per a això, l’educació com a procés estructurat i social no s’ha d’entendre com un procés vertical i unidireccional (‘posseïdors de coneixement’ versus ‘demandants de coneixement’), sinó com una circulació horitzontal i compartida de pràctiques i coneixements, incloent a tots els individus i a tots els grups, independentment de la seva situació dins la societat. Al nostre entendre, l’educació és un mitjà per compartir pràctiques i coneixements en un enfocament col·laboratiu i ètic. Des d’aquesta perspectiva, la sensibilització sobre la diversitat a través de l’educació és un deure, com a part de la vida cívica de tot ciutadà.
L’aprenentatge també està connectat amb la noció de transmissió, especialment la transmissió de diverses pràctiques i coneixements ja existents dins de diferents grups culturals i socials, inclosos els pobles indígenes, i no es limita a acadèmics, mestres o persones percebudes com legitimades pels sistemes d’acreditació i reconeixement. En aquest sentit, una major consciència sobre la diversitat biològica, cultural i lingüística involucra diversos actors.
Les principals qüestions que s’han d’abordar mitjançant l’aprenentatge i la conscienciació per defensar la diversitat biocultural són les següents, arrelades en un enfocament equilibrat:
- La diversitat com quelcom biològic, cultural i lingüístic s’ha d’introduir en tots els currículums educatius per fomentar la diversitat en la seva complexa realitat, barrejant antropologia, agricultura, ecologia, estudis ambientals i estudis socials.
- És clau dirigir-se a nens i adults, i a tot tipus de grups socials, amb mètodes i materials educatius accesibles i adaptats a la realitat i necessitats de cada població, en el suport a la diversitat biocultural.
- És urgent desenvolupar nous programes, currículums i continguts sobre diversitat biocultural concebuts, presentats i discutits de manera col·laborativa, a través d’una varietat de mètodes, eines, enfocaments i continguts.
- S’han de fomentar mètodes d’aprenentatge alternatius: experiències immersives, visites, tallers, jocs, així com usos sostenibles de la tecnologia, que s’han de promoure èticament des d’una perspectiva centrada en el medi ambient.
- Quant als entorns d’aprenentatge, les escoles i els espais educatius han de dissenyar-se d’acord amb necessitats de sostenibilitat, reflectint la diversitat biocultural local. A més, el procés d’aprenentatge ha de realitzar-se fora de les escoles i altres espais educatius, quan sigui possible, perquè les experiències sobre biodiversitat i cultura puguin envoltar als participants amb el que s’ha d’estudiar, preservar, donar suport o desenvolupar.
- Tots els actors civils i organitzacions han de contribuir tant com sigui possible als programes educatius i de sensibilització, les filosofies i les realitats locals.
- Atès que els aspectes visuals poden ser molt importants per a la promoció i transmissió d’idees sobre la diversitat biocultural, s’han de desenvolupar enfocaments coherents basats en tecnologies interactives per augmentar obres d’art i investigació inspiradores.
- L’educació i l’aprenentatge s’han de concebre com a mitjans bàsics per a fomentar, mantenir i difondre la idea general de la diversitat com a quelcom positiu, necessari per preservar, comprometre i donar-ne suport.
- L’educació ha de reorientar per compartir l’agència i la cura entre els ciutadans, per ser-ne conscients de la complexitat sistèmica inherent i la naturalesa interconnectada de la diversitat, i per a reconèixer les representacions i visions del món que circulen dins de les societats i cultures.
- Un equilibri respectuós entre aprendre, ser i fer requereix també l’anàlisi i el qüestionament del significat, en el sentit ampli de la paraula: des de prejudicis i estereotips fins a arquetips, símbols, representacions.
- Una altra clau és l’estudi i difusió de conceptes d’equilibri i sostenibilitat, per comprendre i pensar el vincle entre les societats humanes i el seu entorn.